I, llavors, la veia, exquisida i enlluernadora,
davant una cohort d'ulls fascinats, tan llunyana
per a ell com per als altres, i , per tant, idènticament abastable
en la mesura en què ella condescendís a fer-se'n,


de la Novel.la de Maria-Mercè Marçal, La passió Segons Renée Vivien.

Vaig gauidr dels ensenyaments de la Maria-Mercè Marçal al institut de Batxillerat Joan Boscà de Barcelona. El 1996 em vaig comprar el llibre, encuriosit per llegir quelcom escrit per una mestra meva.

Si voleu saber quelcom d'ella us convido a visitar:


http://www.fmmm.cat/

TRENS (PRESSA) PER MORIR?

Fa molt, molt de temps escrivia coses com aquestes. Ara em sento incapaç, potser algun dia hi tornaré.


TRENS (PRESSA) PER MORIR?


Un dos, tres, quatre, cinc... camina sobre les travesses. Un, dos, tres, quatre... donava saltirons entre les llargues vies del ferrocarril. Ja feia més d'una hora que havia sortit de l'estació. Ja havia perdut el compte de les travesses, però ell, xano xano, cavalcava sobre aquestes, paral·lel a les llargues guies que el condueixen per paisatges desconeguts.

Sols un tren, un llarg mercaderies amb una trentena de vagons amb contenidors havien aturat la seva marxa. Un xiulet gruixut i llarg l'havia fet adonar que alguna cosa se li acostava pel darrera. Una forta remor acompanyava la presència d'una potent i grandiosa locomotora, groga, bruta, ràpida, que acostava a una velocitat extraordinària aquells milers de tones en moviment.

Tot just sortir de la via, la màquina deixà de xiular, alleugerida. Ell s'estirà, al costat de la via, enmig de les herbes i matolls, amb els ulls tancats, per sentir les fortes vibracions de la bèstia, per sentir les rodes, els amortidors moure's veloçment, sentint aquella angoixa al pensar que passaria si et quedessis atrapat entre les travesses.

Un calfred recorre el seu cos cada cop que en veu passar un. Cada cop que veu passar un tren el cor se li encongeix perquè recorda, amargament, com el seu pare morí sota les rodes d'un tren, quan xano xano anava comptant travesses entre les llargues vies del tren.


Barcelona. 31 3 1994

Maresma de les Filipines, Espai Natural del Remolar

La vegetació que trobem al llarg d'aquests itineraris és variada. A part de les restes d'antics jardins, hi trobem bons exemplars de canyissar, sovint inundat, clapes de joncs i salicornars arbustius. A les zones més allunyades de la inundació, hi ha prats de plantatge crassifoli on hi ha força orquídies. Els peixos hi sont abundants, sobretot les carpes i les llísseres. Hi destaca la presència de fartets. La població amfíbia es limita pràcticament a la granota verda i a la reineta; els rèptils, en canvi, son més abundants.
Però son els ocells els que criden més l'atenció i, en aquest itinerari, se'n poden observar moltes espècies. Als arbres que voregen els camins, hi abunden els passeriformes. A la maresma és on hi ha la major abundància i espectacularitat d'aus aquàtiques: daurades, becadells, martinets de nit, xartets...
Els mamífers són més discrets i costa d'observar-los, però és fàcil trobar-ne rastres. Els cavalls que pasturen a la maresma contribueixen al control de la vegetació.

http://www.deltallobregat.cat/itineraris.htm#b

Perquè no has d'oblidar que només pot viure el qui preparat
per a la mort, i nosaltres, ximples, morim perquè només
estem preparats per a la vida, i volem viure a tot preu.
L'ordre que veus entorn teu és en realitat desordre, i el
desordre és l'ordre vertader. I la fi del món és el començament del
món. Es això el que volia comunicar-te.

El petó, Dezsö Kosztolanyi.

Cada cop que li agafava aquella por nocturna i irracional, aquella opressió de solitud, aquella impressió de pèrdua total i irremeiable, el sentiment d'abandó infinit i definitiu, ho superava esforçant-se a pensar que un dia sortiria d'aquella situació, se'n sortiria com fos, amb dents i ungles si calia, sense cap escrúpol ni cap recança.

Els Convidats, d'Emili Teixidor.