Fa molt, molt de temps escrivia coses com aquestes. Ara em sento incapaç, potser algun dia hi tornaré.
TRENS (PRESSA) PER MORIR?
Un dos, tres, quatre, cinc... camina sobre les travesses. Un, dos, tres, quatre... donava saltirons entre les llargues vies del ferrocarril. Ja feia més d'una hora que havia sortit de l'estació. Ja havia perdut el compte de les travesses, però ell, xano xano, cavalcava sobre aquestes, paral·lel a les llargues guies que el condueixen per paisatges desconeguts.
Sols un tren, un llarg mercaderies amb una trentena de vagons amb contenidors havien aturat la seva marxa. Un xiulet gruixut i llarg l'havia fet adonar que alguna cosa se li acostava pel darrera. Una forta remor acompanyava la presència d'una potent i grandiosa locomotora, groga, bruta, ràpida, que acostava a una velocitat extraordinària aquells milers de tones en moviment.
Tot just sortir de la via, la màquina deixà de xiular, alleugerida. Ell s'estirà, al costat de la via, enmig de les herbes i matolls, amb els ulls tancats, per sentir les fortes vibracions de la bèstia, per sentir les rodes, els amortidors moure's veloçment, sentint aquella angoixa al pensar que passaria si et quedessis atrapat entre les travesses.
Un calfred recorre el seu cos cada cop que en veu passar un. Cada cop que veu passar un tren el cor se li encongeix perquè recorda, amargament, com el seu pare morí sota les rodes d'un tren, quan xano xano anava comptant travesses entre les llargues vies del tren.
Barcelona. 31 3 1994
TRENS (PRESSA) PER MORIR?
Un dos, tres, quatre, cinc... camina sobre les travesses. Un, dos, tres, quatre... donava saltirons entre les llargues vies del ferrocarril. Ja feia més d'una hora que havia sortit de l'estació. Ja havia perdut el compte de les travesses, però ell, xano xano, cavalcava sobre aquestes, paral·lel a les llargues guies que el condueixen per paisatges desconeguts.
Sols un tren, un llarg mercaderies amb una trentena de vagons amb contenidors havien aturat la seva marxa. Un xiulet gruixut i llarg l'havia fet adonar que alguna cosa se li acostava pel darrera. Una forta remor acompanyava la presència d'una potent i grandiosa locomotora, groga, bruta, ràpida, que acostava a una velocitat extraordinària aquells milers de tones en moviment.
Tot just sortir de la via, la màquina deixà de xiular, alleugerida. Ell s'estirà, al costat de la via, enmig de les herbes i matolls, amb els ulls tancats, per sentir les fortes vibracions de la bèstia, per sentir les rodes, els amortidors moure's veloçment, sentint aquella angoixa al pensar que passaria si et quedessis atrapat entre les travesses.
Un calfred recorre el seu cos cada cop que en veu passar un. Cada cop que veu passar un tren el cor se li encongeix perquè recorda, amargament, com el seu pare morí sota les rodes d'un tren, quan xano xano anava comptant travesses entre les llargues vies del tren.
Barcelona. 31 3 1994
