Cada cop que li agafava aquella por nocturna i irracional, aquella opressió de solitud, aquella impressió de pèrdua total i irremeiable, el sentiment d'abandó infinit i definitiu, ho superava esforçant-se a pensar que un dia sortiria d'aquella situació, se'n sortiria com fos, amb dents i ungles si calia, sense cap escrúpol ni cap recança.

Els Convidats, d'Emili Teixidor.