31 de Desembre de 2010, una imatge val mes que mil paraules¡¡¡¡

Fa molt i molt de temps, els meus sentiments em desvordaven, però covard de mi, mai vaig aconseguir res mes que escriure'ls

CANT D'AMOR A LA SANTA DE LIMA.

I

Què fons s'ha clavat el teu nom al meu cor.
Amb quina fúria va penetrar, esberlant la carn.
Obrint se pas fins arribar al més fons del meu cos.
Fins llavors els batecs eren com un metrònom,
boom-boom, boom boom, boom boom, sense perdre
el ritme. Però ara la melodia ha canviat, ara
és un cant d'amor, on l'estrofa principal ets tu.
Ara el cor batega i la sang recorre les meves entranyes
impulsada amb la melodia del teu nom. El teu
nom és la meva vida i sense tu perdria la memòria,
i perduda només sabria fer una cosa; aturar se.

II

Qui va llençar la fletxa? Perquè es va oblidar
de llençar la seva parella? M'ha deixat sol, amb el
seu nom bategant dins meu. Ella és com un immens
núvol; el puc veure, ficar m'hi, seguir lo, però
no el puc agafar , se m'escapa de les mans, i tot perquè
qui va ferir me va oblidar se de ferir a algú
altre, de ferir te a tu, dóna de ferro, dóna de flor,
dóna d'amor, d'amor pel guerrer de la llança i
l'escut i no d'escuder.

III

T'estimo però el teu cavaller m'ho impedeix.
M'acosto a tu però ell sempre és al mig, voltant te
sense deixar acostar m'hi, sense poder te tocar, només
et puc veure. Estimar te a distància, amb l'única esperança
que al teu cavaller algú altre li travessi la cuirassa
de metall amb una destral de foc, que el fongui i el faci
desaparèixer perquè ens ponguem abraçar sense notar el fred
metall entre nosaltres.

IV

La soledat de l'escuder és la més gran,
però el teu rostre em fa companyia quan tanco els ulls,
el teu nom em fa viure i cada cop que oloro la
teva fragància sento com si la vida se m'escapés
darrera teu. Però tinc que aturar la perquè
no s'estavelli amb el dur metall.
Jo l'únic que puc fer és cridar, el més alt que puc
perquè el vent et porti les meves paraules
perquè el vent et digui t'estimo.
Jo l'únic que puc fer és escoltar el vent,
esperant rebre la teva resposta, entre els
crits d'ira del teu cavaller.

V

On ets? Que m'escoltes? Em veus?
No se on soc. M'he despertat perdut. En mig
de la mar. La mar? No ho se, tot és molt
estrany. He tingut un estrany somni. He somiat
que estimava, que t'estimava. Però això no pot
ser. El meu cor de pedra va oblidar.
Va voler oblidar que és estimar.
Però em sento estrany. Tinc molèsties al pit.
Hi tinc una cicatriu. El dolor augmenta gradualment,
talment com si agafés una tija espinosa, i l'anés
apretant lentament.
Recordar estimar és dolorós, però em nascut per
patir i estimar, i tu ets la meva escollida.
Per això et dic, sense témer la mort: t'estimo
amb tot el meu cor, de pedra.

13-9-1992

Visita al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Com cada primer diumenge de mes, el Museu del ferrocarril posa en marxa El Tren del Centenari, per que no perdi les ganes de moure's.

En ple segle XXI sorprèn veure una màquina amb mes de 100 anys moure's, xiular i bufar com ho fa aquesta.

UNA MICA DE HISTÒRIA:

El ferrocarril Barcelona - Mataró (F.B.M.) va encarregar a la casa anglesa Jones & Potts (de Newton-le-Willows) quatre locomotores que foren les que inauguraren el ferrocarril peninsular. Assolien 70 km/h i eren bastant mes avançades que la primigènia Rocket de Stephenson de 1828. Quatre anys mes tard es construïren a Espanya, amb peces angleses, unes altres dues idèntiques a las anteriors (encara que desprès serien modificades) en els propis tallers del F.B.M.

La Mataró acabà els seus dies operatius como a màquina fixa de vapor per fer funcionar una dinamo Gramme destinada al enllumenat de la estació de Barcelona Término. Això possibilità que amb motiu d’una visita del rei Alfons XII a Barcelona el 1876 es presentarà a una Exposició de productes catalans. Se va construir un mig pont y sobre ell, la locomotora engalanada al estilo de la inauguració de la línea. Acabada la Exposició, al baixar la màquina del pont va caure, patint importants desperfectes. Va ser portada llavors als tallers de Clot y quan el ferrocarril Tarragona – Barcelona - França (hereu del original Barcelona - Mataró) va ser absorbida per MZA, aquesta companyia, amb cap sentit històric, la va desballestar.

El 1948 Renfe, per commemorar el Centenari del Ferrocarril, encarregà a La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM) una reproducció de la Mataró. Es va fer servir, per estalviar costos, un parell de rodes motrius preexistents, de 1.750 mm de diàmetre, en lloc als 1.880 de la original, de manera que la locomotora reproduïda presenta algunes diferencies amb aquella, incloent injectors y una premsa central de engreix, dos evidents anacronismes. També es reproduïren tres cotxes d’època, formant el Tren del Centenari, que es conserva actualment en el Museu Nacional Ferroviari, de Vilanova y la Geltrú.


Si us hi voleu acostar, aquí hi trobareu tot el necessari:

http://www.museudelferrocarril.org/principal.asp

I, llavors, la veia, exquisida i enlluernadora,
davant una cohort d'ulls fascinats, tan llunyana
per a ell com per als altres, i , per tant, idènticament abastable
en la mesura en què ella condescendís a fer-se'n,


de la Novel.la de Maria-Mercè Marçal, La passió Segons Renée Vivien.

Vaig gauidr dels ensenyaments de la Maria-Mercè Marçal al institut de Batxillerat Joan Boscà de Barcelona. El 1996 em vaig comprar el llibre, encuriosit per llegir quelcom escrit per una mestra meva.

Si voleu saber quelcom d'ella us convido a visitar:


http://www.fmmm.cat/

TRENS (PRESSA) PER MORIR?

Fa molt, molt de temps escrivia coses com aquestes. Ara em sento incapaç, potser algun dia hi tornaré.


TRENS (PRESSA) PER MORIR?


Un dos, tres, quatre, cinc... camina sobre les travesses. Un, dos, tres, quatre... donava saltirons entre les llargues vies del ferrocarril. Ja feia més d'una hora que havia sortit de l'estació. Ja havia perdut el compte de les travesses, però ell, xano xano, cavalcava sobre aquestes, paral·lel a les llargues guies que el condueixen per paisatges desconeguts.

Sols un tren, un llarg mercaderies amb una trentena de vagons amb contenidors havien aturat la seva marxa. Un xiulet gruixut i llarg l'havia fet adonar que alguna cosa se li acostava pel darrera. Una forta remor acompanyava la presència d'una potent i grandiosa locomotora, groga, bruta, ràpida, que acostava a una velocitat extraordinària aquells milers de tones en moviment.

Tot just sortir de la via, la màquina deixà de xiular, alleugerida. Ell s'estirà, al costat de la via, enmig de les herbes i matolls, amb els ulls tancats, per sentir les fortes vibracions de la bèstia, per sentir les rodes, els amortidors moure's veloçment, sentint aquella angoixa al pensar que passaria si et quedessis atrapat entre les travesses.

Un calfred recorre el seu cos cada cop que en veu passar un. Cada cop que veu passar un tren el cor se li encongeix perquè recorda, amargament, com el seu pare morí sota les rodes d'un tren, quan xano xano anava comptant travesses entre les llargues vies del tren.


Barcelona. 31 3 1994

Maresma de les Filipines, Espai Natural del Remolar

La vegetació que trobem al llarg d'aquests itineraris és variada. A part de les restes d'antics jardins, hi trobem bons exemplars de canyissar, sovint inundat, clapes de joncs i salicornars arbustius. A les zones més allunyades de la inundació, hi ha prats de plantatge crassifoli on hi ha força orquídies. Els peixos hi sont abundants, sobretot les carpes i les llísseres. Hi destaca la presència de fartets. La població amfíbia es limita pràcticament a la granota verda i a la reineta; els rèptils, en canvi, son més abundants.
Però son els ocells els que criden més l'atenció i, en aquest itinerari, se'n poden observar moltes espècies. Als arbres que voregen els camins, hi abunden els passeriformes. A la maresma és on hi ha la major abundància i espectacularitat d'aus aquàtiques: daurades, becadells, martinets de nit, xartets...
Els mamífers són més discrets i costa d'observar-los, però és fàcil trobar-ne rastres. Els cavalls que pasturen a la maresma contribueixen al control de la vegetació.

http://www.deltallobregat.cat/itineraris.htm#b

Perquè no has d'oblidar que només pot viure el qui preparat
per a la mort, i nosaltres, ximples, morim perquè només
estem preparats per a la vida, i volem viure a tot preu.
L'ordre que veus entorn teu és en realitat desordre, i el
desordre és l'ordre vertader. I la fi del món és el començament del
món. Es això el que volia comunicar-te.

El petó, Dezsö Kosztolanyi.

Cada cop que li agafava aquella por nocturna i irracional, aquella opressió de solitud, aquella impressió de pèrdua total i irremeiable, el sentiment d'abandó infinit i definitiu, ho superava esforçant-se a pensar que un dia sortiria d'aquella situació, se'n sortiria com fos, amb dents i ungles si calia, sense cap escrúpol ni cap recança.

Els Convidats, d'Emili Teixidor.