Petit conte deliciós.

Fa uns dies vaig llegir a la contraportade de El Periódico de Catalunya una entrevista a una actriu que es diu Isabella Méndez, que també es definiex com a contacontes.

Li van demanar que n'expliques un i va explicar aquest:

Ella tenia llavis de pinzell, ell tenia llavis d'aquarel·la i en un encreuament de dos carrers van coincidir. Allà, en aquell punt del temps i de l'espai, es van quedar mirant-se molta estona. (Respira profundament). De sobte, impulsats per un ímpetu pictòric, van acostar les cares i es van fer un petó. Al separar-se, tenien tots dos un somriure pintat als llavis.